Quan prenem una decisió triem un camí, això fa que a partir d’aquell moment siguem el que som, ja no existirà la persona que hauria triat una altra opció. La nostra motxilla tindrà incorporada aquella decisió i totes les conseqüències que se n’esdevenen. Però això passarà per a nosaltres. Pensem que la gent del nostre […]
Autor: essenalb
La felicitat i la gestió del temps
La gent quan pensa en la felicitat ho fa vinculant-la amb la permanència. Els contes al final diuen: “I van ser feliços i van menjar anissos”. I la felicitat i la permanència no es poden barrejar. Per tant, aquesta visió de la felicitat no sembla possible i mirar d’obtenir-la és picar pedra, no arribar enlloc […]
Evolució
Si acceptem que la supervivència és l’objectiu primari de la vida, l’evolució és el camí que tria la vida per a guiar-se cap a aquest objectiu. Les sabates conviden als dits dels peus a extingir-se, de la mateixa manera que les eines converteixen els dits de les mans en instruments d’alta precisió. Qui ho diria […]
Somiem
Quan tinc son, a vegades, tanco els ulls i un munt d’imatges se’m passegen per la parpella. És un descontrol d’imatges, tantes que ja veig a venir el somni. De jovenet, quan era cap de setmana, el millor moment de l’estada al llit era quan tenia un somni lleuger i jo podia introduir-hi elements. Curiosament […]
Rutina
En l’adolescència escrivia en un petit fulletó sobre la negativitat de la rutina. La identificava entre el conformisme i l’obediència. Me’n feia creus que la gent no es rebel·lés. La lectura de Sísif (vist des de Camus) em va despertar encara més el seu mecanisme. Era jove i fixava la mirada en tot el que […]
La policia, els antidisturbis
La policia ens recorda la debilitat que pateix la comunitat. En una societat madura no hauria de ser necessària. La responsabilitat de cadascun faria que les regles que ens hauríem atorgat entre tots es respectessin. Per això sempre mostrem un cert recel cap a aquesta, la seva presència ens fa endevinar que no som prou […]
Les corregudes de toros, una aberració
Aprofito que, aquesta setmana vinent, es votarà l’aprovació definitiva de prohibir les corregudes de toros a Catalunya, per dir-hi la meva. Veig les corregudes com un anacronisme en l’evolució humana, que es manté, per culpa del simbolisme que va prendre. La tortura i la mort de l’animal és un fet, però més reprovable encara, és […]