En l’adolescència escrivia en un petit fulletó sobre la negativitat de la rutina. La identificava entre el conformisme i l’obediència. Me’n feia creus que la gent no es rebel·lés. La lectura de Sísif (vist des de Camus) em va despertar encara més el seu mecanisme. Era jove i fixava la mirada en tot el que la gent passava per alt.
La rutina, en els aspectes quotidians, sempre es protegeix per un statu quo que la defensa de qualsevol esquerda.
La deriva disconforme amb la rutina acaba trobant l’essència de la vida i amb aquesta la impotència.
Conviure amb una lluita existencialista constant és esgotador i no és suportable. Llavors, ens deixem portar, bona part del temps, i aquí entra, la rutina.
Hi ha gent que en la rutina s’hi ha arrapat des de la infantesa i ja no l’ha deixat ni un instant.
Una rutina bona, planejada i preparada conscientment, és el bàlsam de les hores de descans existencial.
La rutina, si és bona, reconforta i dóna seguretat en el descans. Cal, sobretot, mantenir-la ben dirigida, rebentar-la quan convingui, però sempre tenir-la ben a prop, per quan faci falta, que sempre n’acaba fent; més aviat del que desitjaríem.
Si no som conscients de la seva presència es fa molt difícil treballar-la per convertir-la en satisfactòria.
Una resposta a “Rutina”
An interesting discussion is definitely worth comment. I do think that you need to publish more about this subject matter, it might not be a taboo subject but usually people do not speak about such topics. To the next! Cheers!!