Soc l’Albert, algú que te ganes d’escriure allò que li passa pel cap. Els meus primers escrits em van sortir empesos, els dos inicials per la indignació i el tercer per la pròpia afirmació. Els toros i la policia van rebre la primera estocada. La reflexió que segueix és el dia a dia del despert. Després, potser ja no era tanta la necessitat, com les ganes que tinc sempre de dir-hi la meva. Sí, és molt de resquitllentes tot això que escric però enteneu que poc més se li pot demanar a un que passeja fugisserament per la vida.