Somiem

Quan tinc son, a vegades, tanco els ulls i un munt d’imatges se’m passegen per la parpella. És un descontrol d’imatges, tantes que ja veig a venir el somni.

De jovenet, quan era cap de setmana, el millor moment de l’estada al llit era quan tenia un somni lleuger i jo podia introduir-hi elements. Curiosament podia afegir elements però el resultat era totalment incert ja que conscientment no podia fer-hi res. Si trencava aquesta fragilitat per manipular el somni em despertava i ja no hi havia joc possible. El més interessant és que era un xic conscient de que em trobava en aquest joc, i això em feia gaudir d’allò més de la situació.

Tot això tenia un preu. Quan era petit m’havien perseguit una bona colla de monstres en els somnis. A vegades em despertava d’un d’aquests malsons, em tornava a posar a dormir i… torna a córrer, el somni continuava on l’havia deixat. Vaig decidir que això no es podia aguantar, que s’hi havia de fer quelcom. La primera tècnica va ser el fregament d’ulls, que per mimetisme feia en el llit i em despertava. He de dir que em va funcionar més d’un cop. Amb el temps la tècnica avançada era encarar-me amb el monstre i qüestionar-lo, fent el possible per trencar el somni. A vegades no era possible i, tot i reconèixer l’estat de somni, no deixava de córrer. Tampoc es tractava de que t’atrapessin, ja que no anava d’això, atrapar-te era prou convuls per provocar que despertessis i el subconscient, moltes vegades, no s’ho podia permetre. Finalment va arribar la solució, es tractava d’afrontar conscientment, abans de posar-me al llit, tot allò que podia derivar en un malson. Això em va enfortir, i em vaig fer gran.

Més tard vaig llegir Freud en la seva interpretació dels somnis i vaig compartir molts dels seus plantejaments. Recordo que deia, si la teva mare et pica la porta per despertar-te però tu necessites dormir, el somni juga un paper important. És probable que en el somni s’afegeixi alguna cosa fent la mateixa fressa, per mantenir-te en el descans. És el domini del subconscient i aquest treballa a consciència. Et dona el que necessites per continuar descansant, quan ha de ser així.

Quan en la vida externa tinc situacions de problemes, provocadors de neguits importants, ja sé què somiaré. Hauré de treballar una situació apocalíptica en el somni, així relativitzaré qualsevol altre maldecap. Zombies, atacs nuclears, bé, el que el subconscient em depari.

Un altre cas és quan tinc alguna cosa pendent que no estic fent o estic deixant passar oportunitats i el temps passa. Això em porta al somni dels estudis. Jo que em pensava que havia acabat la carrera i resulta que m’havia deixat una o més assignatures, és un tornar a classe. És tan forta la sensació que quan desperto a vegades no tinc clar si vaig acabar d’estudiar. Després em ve la imatge salvadora dels títols i una sensació de reconfort.

Segur que no soc l’únic que a vegades es pensava que s’havia despertat i resulta que no ho havia fet, que s`havia despertat dins el somni i això es podia repetir una i altra vegada. Deies, ara sí, i era que no. És com quan tens molta son i en el somni et despertes i fas tot el que faries si et despertessis, això t’allibera però és un engany i quan ho descobreixes et maleeixes més d’un cop.

Tot això va a parar a que em queda clar que en les profunditats del somni l’únic que ens importa és el somni. Fins que ens anem acostant a despertar-nos. I com sabem que el que vivim no és un somni i que un dia prendrem un nivell de consciència superior i ens despertarem en una altra realitat? Una altra realitat que ja no voldrà viure el somni del que considerava vida, o almenys només voldrà tornar-hi quan estigui cansat.

El que sí que he après és que el subconscient fa tot el possible per complaure’ns. Així si aquest es troba en una situació que veu que no ens en sortirem, segur que ens vestirà un somni ben entretingut perquè fins a l’últim moment estiguem ben acompanyats.