La gent quan pensa en la felicitat ho fa vinculant-la amb la permanència. Els contes al final diuen: “I van ser feliços i van menjar anissos”. I la felicitat i la permanència no es poden barrejar. Per tant, aquesta visió de la felicitat no sembla possible i mirar d’obtenir-la és picar pedra, no arribar enlloc i el que és pitjor frustrar-se. Obtenim “moments” feliços quan complim amb els nostres objectius. Però aquesta felicitat és efímera i poc després ja hem de girar-nos cap a noves metes, ja no estem satisfets(ja no gaudim de la felicitat). I això succeeix perquè nosaltres a cada nou moment som un ésser diferent, a petita escala; però això erosiona el que significa la felicitat en el nostre concepte global. Cometem l’error de pensar que podem pensar pel nostre jo futur i això no és possible. Per això, jo recomanaria a la gent, que es centrés en molts petits objectius, d’on treure una suma de moments feliços, que com més es produïssin, més la sensació de felicitat podria semblar duradora.