Evolució

Si acceptem que la supervivència és l’objectiu primari de la vida, l’evolució és el camí que tria la vida per a guiar-se cap a aquest objectiu.

Les sabates conviden als dits dels peus a extingir-se, de la mateixa manera que les eines converteixen els dits de les mans en instruments d’alta precisió. Qui ho diria que temps enllà uns dits i els altres eren iguals.

Els éssers vius que millor s’adapten a les condicions del seu entorn són els que sobreviuen o sigui que per la selecció natural les espècies van evolucionant. Després hi ha la selecció artificial, que només difereix en un punt, la manipulació humana, a capritx de l’home. Això queda clarament visualitzat, per exemple, en la gran quantitat de races de gossos.

Però fem-nos una pregunta, perquè l’evolució dels éssers vius va passar per desenvolupar dos éssers amb habilitats diferents, en la majoria d’espècies, per protegir la seva supervivència?

Un pot procrear i l’altre no, però aquest primer necessita del segon per a la seva reproducció. És això pràctic? No és millor que un mateix s’ho faci? És evident que no, que la millor manera era amb dos éssers o sinó aquesta mutació no hauria triomfat, i és ben clar que ho va fer.

La solució que va trobar la vida era que un es pogués dedicar a la reproducció mentre l’altre tenia una funció defensiva, protectora i abastadora de necessitats. Aquest segon era un enllaç amb el món exterior que protegia el primer, permeten que el primer és pogués dedicar plenament a la reproducció i consolidació dels nous éssers.

Per què havia de participar el segon en la reproducció? Bé, d’aquesta manera es creava un vincle perquè el segon acceptés el seu rol. Si el segon no l’acceptava feia que el primer fos més fràgil, més a l’abast de la mort i la genètica de l’ésser insolidari peria. O sigui que el segon prenia una gran dosi de vincle.

I ara ve la reflexió, l’ésser humà, degut al poder que ha pres en la natura ja no necessita d’aquestes funcionalitats. Bé, doncs podria ser que en un futur llunyà ja no existeixi l’home i la dona, i tornem a ser un sol ésser. Ja que tornaria a ser més pràctic que un mateix es reproduís. Deixaria de tenir sentit ser-ne dos.