La imaginació és una de les nostres millors qualitats. Fem un exercici. Estem en un temps on s’estan fent grans avenços en intel·ligència artificial. Cada cop la utilitzem més per ajudar-nos amb les nostres tasques diàries. Diríem que la utilitzem com a crossa de les nostres mancances, que en són moltes.
El següent pas vindrà, o ja està venint, amb la virtualització de les vivències. Qui no voldrà participar en un món on se li acompleixin els desitjos que en la vida real se li neguen? En aquest món virtual el client, nosaltres, sortirem guanyadors, així estarà programat. Cada cop serà més semblant a la realitat, més convincent. Però recordeu que som un animal social i tot això passa per un reconeixement dels nostres èxits, a més, som un animal molt desconfiat, així ens ha dissenyat, sobretot, la selecció natural. Quan la simulació sigui indistingible del real quin serà el motiu que ens farà desconfiar de la seva veracitat? Doncs, molt clar, que tot ens surti bé. Quantes vegades no has pensat quan has tingut, o això sembla, un cop de sort, si realment era sort o que hi havia alguna cosa més. Quan van maldades, tristament, és quan la cruesa del que vius ho sents més real.
Per això, tornem a la imaginació, i si ja hem passat per aquí i el nostre món és una simulació produïda per una intel·ligència artificial molt més poderosa que l’actual, que avantpassats nostres van ajudar a crear, i que va acabar dissenyant el món en què vivim mirant de fer equilibris per mantenir la seva realitat als éssers que hi subsisteixen? Dic equilibris, perquè, com he comentat, no la veiéssim falsa per exitosa ni en vulguem sortir per crua.
La relativitat del temps ens fa pensar que aquest es podria estendre indefinidament per totes direccions, i si fos així, hi ha hagut moltes oportunitats perquè el que ara estem vivint sigui una virtualització d’alguna altra cosa. Bé, la veritat és que és, quasi segur. I penseu, que siguem una virtualització d’un altre estat fins i tot casa amb Plató o en qualsevol de les religions o corrents espirituals.
Ja he fet corre prou la imaginació, espero centrar-me més en la meva realitat, sigui aquesta real o no.